El 'Mirror' era en vacances fins el 01 de Septembre, però el record d'un familiar ens obliga moralment a tornar-hi. De sobte ens ha vingut a la memòria que tal dia com hui va morir en combat Pasqual Clement. Feia part del contingent de milicians valencians, sense gaire instrucció militar (afiliats a UGT i CNT), que es movilitzaren voluntariament i viatjaren fins a Còrdoba, el 18 de Juliol, per a defensar la legalitat Republicana front als legionaris de Queipo de Llano, el golpista amic del generalísimo que havia trionfat a Sevilla. Pasqual Clement va morir en la batalla de Cerro Murano (27/07/1936), el mateix lloc on la càmera 'Leika' de R.Cappa va immortalitzar per a la història la mort de Frederic Borrell, treballador d'Alcoi.
Quins ideals portaren a aquests joves a sacrificar la seva vida ???
Es difícil de contestar avui amb el materialisme que es envolta. Però es clar que eren la defensa de la llibertat i els valors democràtics. Joves farts de vore els seus majors viure segles i segles sota el poder absolut de l'església, la rància aristocràcia castellana i els militars corruptes, i que van vore en la República 'un glop de llibertat'. Pasqual tenia sols 20 anys, la vida resolta, amb un treball al Banco Español de Crédito i es jugà la vida per a defendre la democràcia que representava la República, el govern llegitimat aleshores per les urnes. Ara que hi ha tanta gent que ens acusa de revisionistes, cal recordar que "els pobles que obliden la seua història estan obligats a repetir-la". Pasqual era mon tio. El meu segon nom es en honor a ell.
Entradas
