1 DE MAIG

Georg Engel, Adolf Fischer, Auguste Spies, Albert Parsons, Louis Linng.

Pot ser que aquests nom no us diguin res, però van ser executats penjats a Chicago el 1887 pels successos esdevinguts l'1 de Maig de l'any anterior. Reclamaven una cosa tan humana com la jornada laboral de 8 hores diàries.

Ara que alguns Eurócratas sense cervell projecten a Estrasburg setmanes laborals de 65 hores, convé recordar aquells dies terribles i honrar a la gent que va aconseguir humanitzar el treball. El 1886 les jornades de treball als Estats Units duraven 18 hores i, a Chicago (EUA), la Noble Order of the Knights of Labor, una organització que lluitava per reduir-les a 8 hores, va aconseguir que el sector empresarial cedís davant la pressió de les vagues per tot el país. Tanmateix, la fàbrica Mc. Cormik de Chicago no va reconèixer la victòria dels treballadors i l'1 de maig d'aquell any la policia va disparar contra els manifestants que, a les portes de la fàbrica, reivindicaven el nou acord. Durant els següents dies van morir més treballadors, fins que el dia 4 una bomba va esclatar contra les forces policials, succés conegut com 'l'atemptat de Haymarket'. Vuit treballadors, dels màrtirs de Chicago, van ser condemnats: cinc a mort (els esmentats dalt) i tres a cadena perpètua. La seva culpabilitat mai va ser provada.

El 1919, l'OIT en la seva primera reunió, proposava l'adopció mundial de la jornada de 8 hores.