Kruschev, primer ministre rús, tingué el atreviment de fer al nord de Cuba una sembra de missils tot i apuntant als EEUU. Kennedy va respondre sense contemplacions, inclús mobilitzà els reservistes. Kruschev va replicar que si els Estats Units feien el més mínim moviment, els missils començarien a caure damunt el territori americà "com una tormenta de pedra" i seria l'inici de la primera guerra nuclear. El món senser tremolava. Dylan també.
A punt de fer 22 anys, tenia por de que el movilitzaren, com van fer amb alguns amics seus de Minessota. Així que agafà la vella máquina Remington i es ficà a escriure versos apocalíptics sobre el paisatje que veuría (que veuríem) després la guerra: cossos de dones cremant-se, oceans secs, arbres sagnant, carreteres trencades, xiquets de volquerets menjats per llops. Una visió horripilant envasada en senzills i preciosos acords de guitarra [acústica] a ritme de vals. Aquesta cançó va estar un himne, una crónica del seu temps. Li va eixir una creació d'una gran bellesa musical i poètica.
Es pot baixar gratuïtament de la WEB de la Expo:
www.expozaragoza2008.es/blog/index.php/2008/03/13/la-tormenta-llegara-de-amaral-llega-a-la-expo/ - 55k
La pretensió d'Eva Amaral és cantar-la a duo en anglés al festival de Gredos. Esperem que "El Monstruo" accepte...seria tant bonic !!!.
No hay comentarios:
Publicar un comentario