De sobte, un dia, les images de l'església apareixien coberts de cortines púrpura, i algú va dir (el retor?, “el Jefe Local del Movimiento”?) que estaven prohibits els güateques i jugar al truc. El temps de passió era propici per anar a buscar espàrrec pels marges del barranc de Benavites i per la vora de la via del tren direcció La Llosa, també per caçar caderneres, i verderols; Les nits caminaven cap al Pleniluni de Pasqua, tot el poble feia olor a flor del taronger, començava a cantar el cucut i ja passaven els estornells cap al nord; tots els coloms que estaven en zel feien remolins d'ales vermelles i verdes perseguint a la femella al voltant del campanar. Les ferides de Crist, les nafres dels genolls i la sang que fluïa de la Corona d'espines es manifestaven enmig de les flors de primavera; al forn de la plaça de la Font es preparaven per fer les mones que l’enduríem a la muntanya diumenge i dimarts i el dilluns a Quart. a falta d'una cosa millor que fer, i saltant-les normes polítiques i eclesiàstiques, aquell grup de xicons havia botat dintre l’hort tancat per a escoltar les cançons màgiques del Animals, Beatles, Stones... que sortien del pick up a piles i, aleshores, ocorria quelcom meravellós: la musica que ens arribava des del les industrioses Liverpool i Newcastle upon Tyne es barrejava amb el remor de “la Fila” que des de la Font de Quart portava la riquesa al poble.
Mentre, fora, al fèrtils camps de l’època, tots
els cabdells dels arbres ja havien esclatat de plaer.
Entradas
