VICENTE ROJO LLUCH.- Excelent article arran del nostre general, de les seues táctiques i de la línea XYZ a Valencia PLAZA (num d'Octubre)

RECOMANACIONS DEL MIRROR

EL NOSTRE GENERAL VICENTE ROJO LLUCH.- Excelent article a Valencia PLAZA (num, d'Octubre) de les seues táctiques i de la linea XYZ.

UN ESTIU MOLT DIFERENT I... LLUNYÀ.-

HI HAVIA.- alguna cosa en aquell capvespre de diumenge que abans no existia, una sensació de pressa i nuesa que havia anat creixent a mesura que s'acostava el final de curs. Els colors eren de sobte mes vius sota una llum ja d'estiu, i les olors mes intensos, el temps discorria amb una desconeguda lleugeresa i semblaven més breus les classes, els dies, i fins I tot les cançons; una moneda a la ranura de la màquina de discos i de seguida s'acaba  la música i en aquesta urgència detinguda, en la repetició de caminades, exàmens, rendez vous fugaços, dies ratllats dels calendaris, apreníem lentament i per primera vegada que les nostres vides de sempre estaven a punt de canviar, i havia davant nostre dates definitives i passos que ja no tindrien volta enrere. En aquella vesprada de diumenge, amb les noies vestides amb colors clars, amb un blau de postal al cel del poble, el descobriment de que les coses ocorrien per ultima vegada: en la setmana següent hauria un últim examen i quan passés l'estiu i acabessin els dies tebis de la fira, que llavors se celebrava a l'octubre, ja no tornaríem mai més a les aules. Viuríem altres vides, potser en ciutats molt llunyanes, i el temps hauria perdut la seva tediosa eternitat circular. La rotació dels cursos, de la tornada a casa en caps de setmana, de les collites, dels treballs en l'horta, fins als paisatges verds i blaus de la Plana, que havíem vist succeir-se des d'abans de tenir memòria o ús de raó, desapareixerien ... Des d'ara el temps era una línia recta que es perllongaria en direcció al futur, com en les cançons a ritme de blues i velocitat de viatge en cotxe que tant en agradaven. Ens allunyàvem, callats escoltàvem la música; ja feia uns anys que havíem substituït a Aute per Bob Dylan, a Formula V per The Doors, a Massiel per Joan Baez. La Corona, la Pampa, l'Agüelet, es veien cada vegada més petits, i malgrat tot somrèiem. Pel radi casset sonava: 'As I went out one morning’.

‘-----------

SETMANA SANTA a #CRACKMenara

De sobte, un dia, les images de l'església apareixien coberts de cortines púrpura, i algú va dir (el retor?, “el Jefe Local del Movimiento”?)  que estaven prohibits els güateques i jugar al truc. El temps de passió era propici per anar a buscar espàrrec pels marges del barranc de Benavites i per la vora de la via del tren direcció La Llosa, també per caçar caderneres, i verderols; Les nits caminaven cap al Pleniluni de Pasqua, tot el poble feia olor a flor del taronger, començava a cantar el cucut i ja passaven els estornells cap al nord; tots els coloms que estaven en zel feien remolins d'ales vermelles i verdes perseguint a la femella al voltant del campanar. Les ferides de Crist, les nafres dels genolls i la sang que fluïa de la Corona d'espines es manifestaven enmig de les flors de primavera; al forn de la plaça de la Font es preparaven per fer les mones que l’enduríem a la muntanya diumenge i dimarts i el dilluns a Quart. a falta d'una cosa millor que fer, i saltant-les normes polítiques i eclesiàstiques, aquell grup de xicons havia botat dintre l’hort tancat per a escoltar les cançons màgiques del Animals, Beatles, Stones... que sortien del pick up a piles i, aleshores, ocorria quelcom meravellós: la musica que ens arribava des del les industrioses Liverpool i Newcastle upon Tyne es barrejava amb el remor de “la Fila” que des de la Font de Quart portava la riquesa al poble.

Mentre, fora, al fèrtils camps de l’època, tots els cabdells dels arbres ja havien esclatat de plaer.