SETEMBRE

ALMENARA/CASABLANCA

Per a la nostra generació el dia 1 de setembre era el començament de l'any, el retorn a la realitat. L'escola, el mapa a la paret i cada província d'un color, la imatge de les Canàries enganxades a la província de Huelva on pensàvem que eren eixes Illes; La pissarra, l'olor de fusta, a serradures humides, i el tuf àcid de l'urinari sempre estropejat i que no utilitzàvem car fèiem les nostres necessitats entre garroferes i paleres; Don Antonio ” puedo ir a hacer de cuerpo”?. La regla de tres, la cançó de cara al sol braç en alt, el dolor del punter del mestre quan no l’alçaves, -Buenos dias don Antonio!, - buenos dias don José!, -buenos dias don Federico!. Les llibretes, el soroll dels llapis de color en la caixeta quan pujàvem pels carrers empinats cap a l’escola, el perfum de la goma d’esborrar que pensàvem era comestible pel seu gust a coco, la història sagrada en aquell llibre de religió on el Jordan era un riu de plata, la llet en pols i el formatge americà groguenc de la ajuda humanitaria yankee, la pilota de drap al recreo; el cinema de Baix i el cinema de Dalt, El Cid (amb la Loren i el Heston), la por de ‘Japón bajo el Terror del monstruo’ (que van repetir deu vegades), el nodo i els aplaudiments quan acabava, els records de l'estiu omnipresent : la brisa salada, els blaus intensos, les dunes, l’estany, la gola i el pal ensabonat...; Futbol al Camp del Lorito en les vesprades de la tardor, la Peña Parrisa, la Esbaraora, la Cova Francuda; els Reis Mags amb tres cavalls adornats amb fundes i precedits per les cornetes de falange. Els dies clars de gener amb el càlid sol al mur del pati de l’ escola, els amics, Mars i les incursions al raval per furtar-los els esbarzers als xicons d’allí (esdevinguts després en amics per sempre), la falla de la Plaça la Font, el vent morat de Quaresma, els tarongers en flor, les caderneres i les merles embogides d'amor; El temps de la passió i els sants de l'església coberts, les campanes que s’aturaven de sonar, divendres de passió, la processó del ‘encuentro’ el diumenge de resurrecció, la mona de Pasqua que et portava la teua xicona pascuereta, la Fon de Quart , el castell, les coves, la Font de la Bota; les flors a Maria (“con flores a porfia”), la processó del corpus amb els carrers coberts de murtra, el viatge a la mar aquella vesprada de Sant Pere amb el carro ple de trastos per a cercar de nou el paradís i tancar un cicle que alternava càstigs, pors, esperances i moments màgics.