Si pugues ser m’agradaria viure o passar llargues
temporades al 2018 a un poble que no fora massa gran ni massa xicotet, però que
estigues equidistant i prop de dos pobles mes importants i amb serveis;
equidistant i prop també de dues capitals i de dos serres mediterrànies
meravelloses. Si pugues ser que estigues a prop també de les autovies que ens
uneixen a Europa i a la resta del estat; a menys de mig hora d’un port
important i d’un aeroport que conectara, en menys de dos hores, amb els de
Frankfurt i Londres per a poder enllaçar amb tot el mon...si pugues ser eixe
poble tindria una façana marítima ampla i sense edificis alts i quatre o cinc
paisatges diferents al seu terme per a gaudir de serradal, marjal, horta, secà,
pinades... Un poble amb cultura, història i memòria. No m’importaria que “que la gent no es perguera cap de detall” (com la cantant amiga molt be diu)...perquè eixos paisans em desitjarien bon dia amb sinceritat, i quan li preguntara a un amic de la infantessa pel carrer: -ieee on vas? ...em faria tota la explicació de la falla. Tampoc me importaria que 2 ó 3 dies al any estigues envoltat de núvols i boirines, com el poble amagat de la foto. Com m’encisa el tren, tindria que tindre estació unint ciutats i poblets. Un poble on el cremadet de les 08:00 i el esmorzar de les 09:50 fos una mena de ritu quasi sagrat. Si poguera ser......
Entradas
