SETEMBRE

ALMENARA/CASABLANCA

Per a la nostra generació el dia 1 de setembre era el començament de l'any, el retorn a la realitat. L'escola, el mapa a la paret i cada província d'un color, la imatge de les Canàries enganxades a la província de Huelva on pensàvem que eren eixes Illes; La pissarra, l'olor de fusta, a serradures humides, i el tuf àcid de l'urinari sempre estropejat i que no utilitzàvem car fèiem les nostres necessitats entre garroferes i paleres; Don Antonio ” puedo ir a hacer de cuerpo”?. La regla de tres, la cançó de cara al sol braç en alt, el dolor del punter del mestre quan no l’alçaves, -Buenos dias don Antonio!, - buenos dias don José!, -buenos dias don Federico!. Les llibretes, el soroll dels llapis de color en la caixeta quan pujàvem pels carrers empinats cap a l’escola, el perfum de la goma d’esborrar que pensàvem era comestible pel seu gust a coco, la història sagrada en aquell llibre de religió on el Jordan era un riu de plata, la llet en pols i el formatge americà groguenc de la ajuda humanitaria yankee, la pilota de drap al recreo; el cinema de Baix i el cinema de Dalt, El Cid (amb la Loren i el Heston), la por de ‘Japón bajo el Terror del monstruo’ (que van repetir deu vegades), el nodo i els aplaudiments quan acabava, els records de l'estiu omnipresent : la brisa salada, els blaus intensos, les dunes, l’estany, la gola i el pal ensabonat...; Futbol al Camp del Lorito en les vesprades de la tardor, la Peña Parrisa, la Esbaraora, la Cova Francuda; els Reis Mags amb tres cavalls adornats amb fundes i precedits per les cornetes de falange. Els dies clars de gener amb el càlid sol al mur del pati de l’ escola, els amics, Mars i les incursions al raval per furtar-los els esbarzers als xicons d’allí (esdevinguts després en amics per sempre), la falla de la Plaça la Font, el vent morat de Quaresma, els tarongers en flor, les caderneres i les merles embogides d'amor; El temps de la passió i els sants de l'església coberts, les campanes que s’aturaven de sonar, divendres de passió, la processó del ‘encuentro’ el diumenge de resurrecció, la mona de Pasqua que et portava la teua xicona pascuereta, la Fon de Quart , el castell, les coves, la Font de la Bota; les flors a Maria (“con flores a porfia”), la processó del corpus amb els carrers coberts de murtra, el viatge a la mar aquella vesprada de Sant Pere amb el carro ple de trastos per a cercar de nou el paradís i tancar un cicle que alternava càstigs, pors, esperances i moments màgics.

ALMENARA REBEL (I)

LA FUENTE DESEADA, LA PEQUEÑA RUSIA.- En els seixanta la població del poble es va incrementar en mes de 1000 persones, la majoría de les quals es ficaren a viure dalt de la muralla, en la vessant de la muntanya del Castell. En la meitat de la dècada gran part d'eixos nous carrers (els que ara son Castelló, Creu-i voltants-) no tenien aigua corrent. De sobte començaren les protestes i algo tant bàsic com reclamar, al menys, una font per a arreplegar aigua es va convertir en control policial de la població per part del consistori i de la Guardia Civil. Finalment instal·laren una fonteta devant de lo que huí es el Bar Papi. No acabà ahí la cosa: algu va ficar a la font el següent rètol: "LA FUENTE DESEADA, LA PEQUEÑA RUSIA". Començaren les investigacions per a detindre a "ese peligroso comunista"; això, però, mai passà. Tots sabien quí havia estat: ningú el va delatar.

POBLE

Si pugues ser m’agradaria viure o passar llargues temporades al 2018 a un poble que no fora massa gran ni massa xicotet, però que estigues equidistant i prop de dos pobles mes importants i amb serveis; equidistant i prop també de dues capitals i de dos serres mediterrànies meravelloses. Si pugues ser que estigues a prop també de les autovies que ens uneixen a Europa i a la resta del estat; a menys de mig hora d’un port important i d’un aeroport que conectara, en menys de dos hores, amb els de Frankfurt i Londres per a poder enllaçar amb tot el mon...si pugues ser eixe poble tindria una façana marítima ampla i sense edificis alts i quatre o cinc paisatges diferents al seu terme per a gaudir de serradal, marjal, horta, secà, pinades...
Un poble amb cultura, història i memòria. No m’importaria que “que la gent no es perguera cap de detall” (com la cantant amiga molt be diu)...perquè eixos paisans em desitjarien bon dia amb sinceritat, i quan li preguntara a un amic de la infantessa pel carrer: -ieee on vas? ...em faria tota la explicació de la falla. Tampoc me importaria que 2 ó 3 dies al any estigues envoltat de núvols i boirines, com el poble amagat de la foto. Com m’encisa el tren, tindria que tindre estació unint ciutats i poblets. Un poble on el cremadet de les 08:00 i el esmorzar de les 09:50 fos una mena de ritu quasi sagrat. Si poguera ser......