VALENCIANGLISH

NO TARDAREM MOLT EN VORE ALS NOSTRES MITJANS QUELCOM AIXÍ: Iolanda, com que al treball havien fet “downsizing” tot i esperant un “bailout” del govern, va sortir a fer “running”, tot i preparant el seu “fitbit flex” (ara tenía un “timing” ample) i esperant fer un bon “performance”. Va correr en paral.lel al “by-pass” i al “boulevard oest”, va passar pel Eurobuilding i mig hora mes tard ja hi era devant el “Trade Center”, on es va creuar amb dues amigues d'estudis, sense problemes de “mobing”, que entraven al Ritz (era l'hora del “brunch”). A mig día ja era a casa. Es llevá el “fitbit” per vore el “tracking” i les “calories burned”; contenta la xicona en vore alcançat el “goal”, es preparà un “ginger-ale light” (era propmte per al “Specied Gin Tonic” tant “fashion” a hores d'ara). A la dutxa va decidir canviar de “look”, cabells masa llargs; envía un “line message” a Dorothy, la “hairdresser”. De volta a casa va rebujar una invitació per a prendre “snacks al drugsstore” de Costa Fleming (calía estalviar); es prepará unes “delicatessen” mentre feia on al “smartTV”. Res de bó: tot “talk-shows i realities”, MTV inclosa. Al vespre va anar a la piscina (una sessió de “swimmng” equilibraría tant de “moving” matinal. Primer “crawl” i després una estona de “freestyle stroke”. De volta a casa, plat unic: un “steak” poc fet, de postre unes “after-eight”; després quelcom de relax amb les NBC series: Seinfeld i Frazier.

BON JOUR TRISTESSE !

"Je suis Charlie". La phrase, écrite sur un fond noir, est devenu hashtag Trending Topic et le thème de la surprise et indignation dans le monde entier pour l'attaque qui a pris fin mercredi matin avec la vie de 12 personnes dans un attentat à Paris contre hebdomadaire satirique Charlie Hebdo. De nombreux messages ont des réseaux : le dernier publié par le magazine sur Twitter, le dessin prémonitoire de l'un des caricaturistes blessés, d'innombrables couvertures de magazines dessins anciens et anciennes des auteurs de Charlie aussi appels véhéments d'action contre la censure. Mais la réponse la plus spectaculaire a été à son camarade de guilde, les caricaturistes du monde entier en quelques minutes remplis Twitter balle dans la solidarité avec le magazine. Dans certains cas, le fichier sauvé dans d'autres tirés au moment à pleine vitesse, presque tous très partagé par les utilisateurs. Tous se efforçant de ne pas demonizer l'Islam en général ( je suis d'accord) .... mais je en sais pas pas...parce que : Sont eux qui ont la notion de «Jihad» dans leur livre saint et ceux qui parlent de la guerre sur les infidèles à la prière du vendredi dans de nombreuses mosquées ... Non, je en sait pas, mais...je ne jamais vu fidèles, par example, de l'église suédoise en attacant un hebdomadaire danois pour la satiriser Luther, ou des catholiques en brulant une mosquée parce que le quotidien Al Hram satire Christ, ou des népalais bouddhistes qui assassine compatriotes hindous. No ,je ne sais pas, je en comprend rien.

ALL YOU NEED IS BLOG !!!

PER QUÉ SOC UN BLOGGER ? El visitants, pocs encara, que visiten aquest modestissim projecte de diari virtual sempre em pregunten dues coses: 1.- Com he aconseguit fer-ho 2.- per a que ho faig. La primera pregunta no m'estranya gaire que me la facen: els meus amics i companys coneixen molt be la meua falta d'aptitut per a les noves tecnologies i la informática. La resposta es, peró, molt facil: simplement m'he deixat guiar per les indicacions dels fantastics xicons de GOOGLE, apartat blogger. La segona es mes complicada. Als escritors i periodistes frustrats ens passa també com als columnistes d'exit. De sobte es com si estigueres escrivint per encarrec (es així en realitat) i tingueres la ment en blanc. Així que no se si sortirá d'ací una resposta, una autèntica columna de diari. També caldrá explicar el concepte BLOG, tant mal traduït: BITACORA (horror!). Els periodistes, independenment de que treballen en una mitjá concret amb molta o poca audiència, han triat en molts casos un altre tipus de personalització periodística consistent en tindre un site propi dins la xarxa. Una página des de la qual puguen escriure sense llimits corporatius i/o, fins i tot, profesionals, on la noticia i el rumor al que han tingut accés no estiguen clarament delimitats. La data on una iniciativa d'aquest tipus es va ficar d'actualitat es ben facil de recordar. Va estar gener de 1998, quan Matt Drudge va incloure a la seua web (the Drudge Report) una conversació gravada que Newsweek no volía publicar-li, doncs es tractava d'una font no contrastada. Eixa conversa traía a la llum la relació entre Bill Clinton i la becaria Monica Lewinsky, que després plenaría tants espais audiovisuals i de premsa escrita. Un altre cas paregut es el de Harry Knowles (en aquest cas un freelancer) que, gracies al seu BLOG (Ain't cool news), s'ha convertit en un crític de cine, amb millers de lectors diaris, capaç d'influir el l'entorn de Hollywood. Ací a casa tenim eixemples meravillosos i influents: el Blog de cine de Nacho Vigalondo; el de literatura de Juan Cruz, o el de sexe deEva Roy. En el meu cas, hi ha, a mes a mes, un motiu mes important per a escriure o al menys intentar-ho al meu site: que el día de demá em puguen llegir els meus nets. Que ells sàpiguen quines preocupacions i/o opinions tenía el seu iaio. En aixó em donaría per satisfet...i...hi ha que vore ! com passa el temps, m'adonat que he aconseguit finalitzar la columna ! o siga que:  ALL YOU NEED IS BLOG !!! ----------------------------

ESTANY

Caía la tarde. En una altura inmediata al puerto, el templo de Venus Afrodita reflejaba sobre la pulida superficie de su frontón el fuego del sol poniente. Una atmósfera de oro envolvía la columnata y los muros de mármol azul, como si el padre del día, al alejarse,saludase con un beso de luz a la diosa de las aguas. La cadena de montes oscuros,cubiertos de pinos y matorrales, extendíase en gigantesco semicírculo frente al mar,cerrando el fértil valle del agro.  Blasco Ibañez (Sonnica la Cortesana) ____________________________________ Sentí la imperiosa necesidad de resucitar el episodio más heroico de la historia de Valencia, sumiéndome para ello en el pasado, hasta llegar a los primeros albores de la vida nacional. Y abandonando la novela de costumbres contemporáneas, la descripción de lo que podía ver directamente con mis ojos, produje una obra de reconstrucción arqueológica más o menos fiel, una novela de remotas evocaciones. Con esto realicé un deseo de mi adolescencia, cuando empezaba a sentir las primeras tentaciones de la creación novelesca ―nos dice Blasco en el prólogo, y continúa― Al caminar por los senderos de la huerta valenciana se ve siempre en el horizonte, al norte, por encima de las arboledas, una colina roja que es la estribación más avanzada de la sierra de Espadán, el último peldaño de las montañas que se escalonan en descenso hasta el mar. Y muchas veces me dije, con mi entusiasmo de novelista aprendiz, que algún día escribiría una novela que tendría por héroe al Mediterráneo. (VBI, prólogo de Sonnica)

ALMENARA EN COLOR SEPIA (1)

M'agradava el perfum a rent al forn del meu iaio, on m'entretenia veient pastar el pa i també l'olor de muntanya quan cremaven les argelagues. D'esquerra a dreta: mon pare, Victor "El Terrero", Josete... CONTINUARÂ....