EFEMÈRIDE POP: BUS STOP (THE HOLLIES, FA 47 ANYS JA)

" La xiqueta aplegava a la parada en jorn, sense paraigües) i plovía, sempre plovía. Jo obría el meu i ella es ficava baix junt a mi i es reia sense parlar; després pujava al seu double decker que la portava des de el nostre carrer de Cromwell Road (South Kensigton) al seu institut del ric barri de Chelsea, i em mirava des de dalt amb un somriure, mentre jo esperava el meu bus escolar que sempre venía mes tard.

Aquest matí de primavera el meu autocar va vindre primer, jo no el vaig vore, perque ella em va abraçar i, clar, el vaig perdre; ella va perdre el seu també. No ens va importar. No la he tornat a vore. He tornat, però, cada matí a eixe bus stop". 

Així conta Allan Clark, segon veu dels Hollies, com va crear la cançó (algún dia parlarem de la imprtancia de la segon veu en els grups pops britanics. Al bo d'Allan sempre li ha agradat contar hitòries autobiogràfiques d'aquestes (despres vindrien: yes. I will, The air that I breath, I can't let go...i tantes altres. El seu amic Graham Gouldman li ficà el guió a la historia y el trio Nash, Hicks, Clark; la mùsica. La resta es història: lloc 5 d'inmediat al top of the pops, num, 5 als Usa i número ú als països escandinaus. A casa nostra res de res: sols Bravos i Brincos 

https://www.youtube.com/watch?v=It75wQ0JypA