THE PLANA BAIXA MIRROR ÉS UNA MENA DE 'MELTING POT' ON EN CASTELLÀ, CATALÀ I ANGLÉS PARLEM D'AQUEST PAÍS NOSTRE, D'UN POC D'ECONOMIA, DE MÚSICA, DE LITERATURA, D'ECOLOGIA...I, SI ENS ARRIBA L'INSPIRACIÓ, TRACTAREM DE FER NARRACIONS CURTES...PER A NO CANSAR. AL MATEIX TEMPS INTENTAREM CONTRIBUIR A LA DIFUSIÓ DE LA LLENGUA EN LA XARXA. GRÀCIES A JAVIER LINARES PER INCLOURE'NS EN LA RELACIÓ DE BLOCS DE 'OPEN GOVERNMENT' I A SERGI PITARCH EN LA SEUA TESI DE BLOCS EN VALENCIÁ.

jueves, 21 de marzo de 2013

GUANYADORS DEL CONCURS A LA FABA ECOLOGICA MES GRAN



UNA PARELLA D'ALMENARENCS GUANYEN UN PRESTIGIÓS CERTAME INTERNACIONAL:


Ho han tornat a conseguir: mentre un sol lluent i una brisa primaveral  batía tota la Plana i el Corte Inglés anunciava el canvi d'estació amb un meravellós vell tèma de The Mamas & The Papas, lluny d'ací, els meus amics "Juanjos" han guanyaven el concurs internacional a la faba mes gran ( Agricultura Ecològica) celebrat a Saint Jean-sur-Mer (Languedoc-Rousillon). Publiquem ara, sensera, la entrevista que es fa el prestigiós periodista François Dupont en el vespertí "Le Rousillon Liberé". Les fabes presentades, de mes de sis cetímetres, marquen un abans i un després en la nova agricultura ecològica. A mes , a mes, la setmana que ve sortiran en un curtmetrage especial a la Plana Digital (www.lapuntalafaba/almenara_insòlita.com). 
- F.Dupont: Comment ça c'es fait pour avoir des fabes comme ça?
- F.D: C'est la premiere fois que vous venez ici au Rousillon por ce contest?.


- J.Morales: Oh la, la. C'est dificil, eh. Il faut avoir de la patience, beaucoup patience.
- J.Quesada: et aussi de l'experience agricole, beaucoup d'experience agricole. Nous, les valencienes aimont ce boulot.

- J.M: oui, la premiere fois. Mais nous avons déjà gagnez, l'anné derniere, le concours au plus gran aubergine
- F.D: la plus gran auvergine?. Ou, ça ?
 -J.Q: le dernier été, a Beniganim (La Ribera, Pays Valencien)
- F.D: cèst merveilleux, ça !
- J.M: Oui, bien sur. Mais, nous sommes pas surpris.
- F.D: Est-ce que vous avez eu de dificulté dans la saison?
- J.M: Oh , la , la: plein de dificultés. 
- F.D: Comment ?
- J.Q: Tout le monde assayé de nous confondre. Ils nous ont fait nombreux pieges.
-------
Per motius tecnics (problemes a la xarxa)  continuem la entrevista demá 
(CONTINUARÀ)



martes, 12 de marzo de 2013

LA FRASE QUE HO JUSTIFICA TOT, O NO ?

PERO...¡ES QUE ESTAMOS EN FALLAS!

- El xiquet (de no mes de 7 anys) acaba de fer explotar un masclet dintre una canal. El pare li riu la gracia. li ho recriminen. Resposta:
"Es que estamos en fallas"
- El tot terreny està aparcat al mig d'un pas cebra. La dona major i coixeta te que fer un tour i passar per fora. Policia municipal:
"Es que estamos en fallas"

- Dia 07/03. Encara no es la plantà. Pero ja han tallat el carrer Pobla de Farnals. Denuncia. Resposta:
"Es que estamos en fallas"
- La mùsica del casal de Gorgos no deixa  descansar als veins que tenen que treballar al dia seguent...i encara es el dia 11/03. "Es que estamos en fallas"
- 24 containers cremats ja a data de huí. "Es que estamos en fallas"
- Huí, 13/03: sortim del garatge. Un cotxe enorme tapona mes de la meitat de la porta. Tenim que rodejar-lo i quasi se la peguem contra un altre. Bronca a la conductora que continua amb el seu vehicle aturat a la porta. La xica diu: "es que la carpa de la falla R. Darío- Blasco Ibañez ocupa el solar del parking"...i jo afexeic: i, claro, "Es que estamos en fallas", no?. Somriu, pero no se'n va. Tenen bula.
------------------
Breaking news: els fallers de la secció especial li tiren un pols a la Rita per a "institucionalitzar" aquest tipus d'animalades i fer una excepció amb ells  (mes encara?) de les normes municipals en vigor (poder fer torrades al carrer, mercadets, paelles nocturnes...ja voreu: Rita tragarà...

...CONTINUARÀ...


viernes, 1 de marzo de 2013

L'AMIC VICENT




  1. En realitat M.Vicent estava en la "capi" per a presentar el seu darrer llibre. Vaig aprofitar, però, per a que em signara "Contraparaiso", el seu llibre que mes vegades he llegit.
    Fragments:
    “De pronto un día los santos de la iglesia aparecían tapados con cortinas moradas y alguien decía que estaba prohibido silbar y jugar a la baraja: el tiempo de pasión era propicio para ir a buscar espárragos por las márgenes de los barrancos y también para cazar jilgueros, petirrojos y verderones; las noches caminaban hacia el plenilunio de pascua y ya olía la primera melaza de los naranjos, comenzaba a cantar el cuclillo, pasaban los estorninos hacia el norte y todos los palomos que estaban en celo hacían remolinos de alas rojas y verdes persiguiendo a la hembra alrededor del campanario. Todas la gemas de los árboles ya habían reventado de placer”.
    "El pueblo está recostado en las estribaciones de la sierra Espadà. Entonces era pequeño y blanco, con puertas de dinteles azules. Muy limpio. Olía a naranjo y a labor de esparto. Lo flanqueaba el cerro del castillo. Desde el tejado de casa se veía todo el horizonte del mar en aquel aire tan puro de la niñez cerrando la campa de naranjos".   
    -------
    L'acció de Contraparaiso es desenvolupa cap a la meitat del segle passat. Adivinalla: de quin poble està parlant Manuel Vicent?. No importa: podría ser perfectament el nostre, no?. Per cert, recomanem el seu darrer llibre: EL AZAR DE LA MUJER RUBIA