MES ANIVERSARIS: THE HOLLIES 50 ANYS TAMBÉ

THE HOLLIES:   ELS  'BEACH BOYS BRITÀNICS'  O  'ELS BEATLES DE MANCHESTER' ?

Por ser l'anella perduda entre els dos. Tenien dels primers l'armonía vocal; dels segons, el predomini de les veus per damunt dels instruments  i tot el sabor del pop britànic de sempre. Agafaren el testic dels Beatles a la Cavern quan aquests començaren la seua aventura germànica. Per a mi sempre ha segut el segón grup del mon. Els tres esmentats (Beach Boys, Hollies, Beatles) i  Mama's/Papa's endolçaren la meua adolescència i la de tota la quadrilla i ens feren feliços.

Les celebracions del 50 aniversari dels "fab four" ha quasi anul·lat la del aniversari (Oct/62) del debut triomfal dels nostres amics en Liverpool, jugant fora de casa (ells eren-son- de la ciutat rival:Manchester). Nosaltres, però, els recordem avuí. Hem seleccionat "he ain't heavy, he's my brother", per a l'ocasió. En una actuació que van fer per a una cadena de TV alemanya

Un gran quintet, un trio vocal espectacular i una tercera veu única (la de Graham Nash)

HAN FET BO A ZAPATERO

...MOLT BO DIRIA JO....

Una gran discriminació suposen els pressupostos de l'Estat per a 2013, amb una retallada del 37% en les inversions per a la C. Valenciana, un 57% menys que l'últim any de Zapatero. 

Els comptes del Govern de Mariano Rajoy per al 2013 deixen en evidència les demandes del PP valencià. El projecte de pressupostos generals de l'Estat (PGE) situa la Comunitat Valenciana a la cua en inversió estatal, amb una retallada del 35% respecte al'any anterior. Un valencià rebrà l'any que ve 128 euros per habitant, 98 menys que la mitjana espanyola en inversions de l'Estat (225,5).

Fins i tot, els empresaris (que sempre han recoltzat el PP) no oculten el seu enuig i ja han batejat aquests pressupostos com els de la marginació. En un escenari de crisi, els valencians no només es queden sense una millora del seu finançament autonòmic sinó amb unes inversions de l'Estat molt allunyades del seu pes en l'economia espanyola. La Comunitat Valenciana representa un 9,8% del PIB espanyol i, no obstant això, el 2013 no rebrà més que el 6,1% d'aquest. 
Així,els valencians rebran una inversió estatal de 127,9 euros per càpita. Una xifra molt allunyada dels 225,5 euros de mitjana estatal o els 468,3 euros que rebrà Galícia i els 620,3 de Castella i Lleó.

El croquis que adjunte es del diari "El Mundo" (al que dificilement podriem asenyalar com a socialdemòcrata). 

El centralisme castellá es juga, una vegada mes, una mala pasada.  

ISLÀNDIA: MIRACLE JUNT ALS VOLCANS

ENSENYAMENT PRACTIC: SOLS AMB RETALLS NO EIXIREM DE LA RECESSIÒ.

Just un dia després que el Govern presentara  al Congrés els pressupostos "més austers", el ministre d'Afers Exteriors i Comerç Exterior Islandès, Ossur Skarpheoinsson, ha sostingut que "l'austeritat, per si sola, no funciona" per sortir de la crisi , en la seva compareixença davant l'Assemblea General de Nacions Unides.

Te tota la raò. El premier d'Islàdia ha continuat deient a l'ONU:
"En la recessió a Europa, nosaltres vam ser el primer país a caure, però també hem estat la primera nació a sortir".
Si cal treure alguna lliçó de la recuperació islandesa, és que l'austeritat, per si sola, no funciona", ha sentenciat Skarpheoinsson.

Islàndia també va promulgar fortes retallades. En aixó estem d'acord, pero al mateix temps van fer el que governants portuguesos, espnyols i italians no es van a atrevir: incrementar els impostos als més rics.
Continua el premier (no es pergau el discurs, si podeu):
 "Fem servir el benefici per estimular el creixement i garantir que l'Estat del benestar quedés intacte", ha exalçat. "A dia d'avui, tenim una de les taxes d'atur més baixes a Europa i un sòlid creixement econòmic. "El model islandès funciona", ha reblat el titular d'Exteriors d'Islàndia.

Skarpheoinsson ha assenyalat que, com a mostra del 'miracle islandès', mentre que amb l'esclat de la crisi l'ajuda als països en desenvolupament ha disminuït en general, Reykjavík camina en el camí opost, augmentant la seva partida de cooperació i comerç exterior en els seus pressupostos nacionals .

La crisi financera a Islàndia es va desencadenar el 2008 després de quebrar els seus tres principals bancs. A l'inusitat augment de la taxa d'atur, el va seguir una devaluació de la moneda, la corona islandesa. Després va vindre un referèndum sobre l'assumpció del deute dels bancs amb resultat negatiu (el poble no acceptà pagar la mala gestiò dels banquers).   Lo dit: el model islandès funciona (i tant), com diu Skarpheoinsson i altres economistes keynesians d'aci baix als que, desgraciadament, ningú escolta. Conclusió: un altra politica econòmica es posible. Ara, si,  hi han precedents