El Cafè de Flore és un cafè-brasserie situat al número 172 del Boulevard Saint-Germain, a Saint-Germain-des-Prés, en el districte VI de París, en el mític ‘quartier latin'. Prop d'ací es trova el teatre Odeon, on els estudiants del maig francés, espolejats per Cohn-Bendit i inspirats per Sartre, iniciaren aquella ja llunyana revolta demanant-li imaginació al poder i buscant la platja sota els adoquins.
Ací
Guillaume Apollinaire rebia els seus amics, entre ells
Max Jacob, Louis Aragon i
André Breton, i la sala es va convertir en el lloc de trobada preferit dels dadaistes i dels surrealistes. En els anys 30, la vida artística i intel·lectual de la capital encara girava al voltant dels barris de Montmartre i Montparnasse, però ja s'anava traslladant poc a poc cap al barri universitari de Saint-Germain-des-prés. El poeta
Jacques Prévert i els seus amics del "Grup octubre", es reunien allà, igual que
Léon-Paul Fargue, Georges Bataille i
Raymond Queneau. Els pintors i escultors els segueixen: era freqüent veure allí a
Picasso, André Derain, Ossip Zadkine i als germans
Giacometti.
Desprès de la Segona Guerra Mundial,
Boris Vian anima el lloc. El cafè era, a més a més, el lloc predilecte dels americans
William Faulkner, Truman Capote i
Lawrence Durrell, i també de renom membres del Partit Comunista Francès (PCF), com
Louis Aragon i
Marguerite Duras. En un gest de complicitat cap a ells,
Paul Boubal crea llavors un partit fictici del qual tots els seus clients són socis, el "Pouilly Club de France" (PCF), del nom del vi blanc que més es servia. Eixe vi blanc encara existeix. Podem donar fé...
En els anys 60, els representants més il·lustres de la Nouvelle Vague i del món del cinema prenen el Flore. Els segueixen els grans dissenyadors de moda i famosos del món de la cançó. En els anys 70, el Cafè de Flore ja és un mite i és un dels llocs imprescindibles de la capital tant per als francesos com per als estrangers.
Jim Morrison, cantant dels Doors el freqüentava tres setmanes abans de morir. El bó de Jim es va suïcidar a Paris “davant la impossibilitat de convertir-se en un poeta francés” (SIC..). De vegades la apocalíptica ‘The end’ en cara sona al bar tot i fent-li honor.
Jim Está soterrat al cementeri del Père-Lachaise i no al de Montparnasse, junt a
Sartre o al seu admirat
Baudelaire (dommage!), com hagués estat el seu desig. A la seua tomba mai li manquen clavells rojos i blancs. Un altre asidu del Flore era
Julio Cortazar, el precursor del boom sudamericà.
Volíem sentar-se al lloc on ho feia
Julio, la primera taula sortint a l’esquerra però la taula estava ocupada i cançats d'esperar ens sentarem molt prop. Tornarem !
Entradas
