TUNISIA, EGIPTE...l'EFECTE DOMINÒ. WHICH NEXT ???

Fa poc parlarem de Tunisia i explicarem perqué tot començá allí i no als estats mes pobrets del Magreb i la Península Aràbiga, com ara Mauritania o Iemen (sembla, en canvi, que quelcom ha esclatat a Bahreim, un paiset, no precissament pobre. I, darreres noticies, a Libia; noticies de foríssima repressió). Açó está essent la revolució dels joves, d'internet, de les xarxes socials, de les retransmissions de la éficaç TV quatarí Al-Jazeera. No som, però, tant optimistes com el mitjans de comunicació occidentals. Mireu: no hi ha cap democracia entre les 22 nacions de la lliga àrabe (atenció.-els nostres periodistes tindrien que anar en cuidaet i no incloure a Irán...eixos no son arabs- ells també estan patint una tiranía; ja en parlarem). Tot son dictadures. Fiqueu-los la etiqueta que vullgau: teocracies, regnes i emirats quasi-feudals, governs militars. La gent s'ha fartat. Volen democracia, com cal. A Tunisia ens digueren que ells eren una "dictablanda"; per favor, no hi han mijes tintes. Al Caire, un jove portava dues senyeres; una la de França, l'altra la dels USA, i una pancarta que deia escuetament: "nous voulons être comme eux". Volen tindre partits, eleccions lliures, separació islam-estat. Volen être comme nous. Tradicionalment eixos països han tingut un alibí molt recurrent, i de vegades eficaç: fomentar l'odi als jueus, jugar la carta del victimisme palestí (un poble al que en la praxis sovint obliden, sols l'utilitzen i no l'ajuden). Eixe alibi s'ha acabat. Israel ha estat sempre una democracia des de'l mateix moment de la seua creació. La manca de democracia, no els jueus, ha estat tradicionalment el pijor enemic d'aquests països. Which next?: Marroc?. Ojalá !; d'alli poden vindre problemes per a nosaltres (Ceuta i Melilla). Están a 14 kms !!!. Diuen que la gent comença a demanar democracia als carrers de Rabat i Tetuan. Ojalá els ixca bé la cosa, o com diuen ells: INCH ALLAH !!!

LA "FAES", AZNAR I EL RANCOR

El cada vegada mes franquista "ex" comença a prodigar-se en el menyspreu al Estat de les Autonomies i Nacionalitats Històriques i cada vegada que té ocasió, en les seues avorrides conferències, les critica tot i fent referència a  que "hay que eliminar los 17 micro estados que lastran el desarrollo de España" (quan diu 'ESPAÑA', es clar, li cau la baba). Be, doncs, els que tenim certa edat hem vist com les Autonomies han apropat l'administració als ciutadans. Una generació molt preparada ha anat a onades sustituint els burócrates del "vuelva usted mañana". Tot i els seus defectes, la descentralització ha foncionat. Els afers economics i socials han estat transferits (Sanitat, Educació, Industria, Agricultura, Vivenda....) . Dic que han foncionat, tot i els seus defectes: de sobte, des de els vuitanta, tots s'hem adonat que els funcionaris autonomics eren gent molt preparada (no estic parlant dels ignominiosos carrecs 'de confiança, clar...). Desaparegueren aquells escribents babosos, amb bigotet d'estètica franquista que demanaven 50 pesetes  per omplir un paper als 'tios canyes' que s'apropaven al taulell a demanar un servei que els pertocava. De sobte, hi havien somriures al altre costat del mostrador. Aznar vol tornar cap endarrere, cap al jacobisme de sempre, al centralisme de Madrid; i no aixó ja no passará, per molt que ell s'empenye (per cert, Rajoy no l'ha corregit).
Ell, que sempre parla d'eficiència (pot ser influenciat per l'entxufe de Bush a Georgetown- favor que li paga  pel seu recolzament al il·legal atac a Irak), deuría saber que els estats europeus mes eficaços son precissament els mes descentralitzats, c'est à dire: Suissa i Alemanya