Vam tindre la sort de coneixer quasi tot sobre
Claude Chabrol i els altres monstres de la nouvelle vague en unes llargues jornades qua va organitzar la CAM (en aquelles llunyanes dies encara anomenada "Caja de Ahorros de Alicante y Murcia) a Benidorm, que aleshores tenía una certa tranquilitat en hivern i encara era quelcom 'poble'. Cada vesprada després de vore
La nuit americaine, de Truffaut o
Le petit Soldat, de Godard participavem en une xerrades que dirigía un melenut amb una túnica roja d'estètica
georgeharrisoniana. No se d'on haviá surtit eixe personatge i que feia en una ciutat tant plaentera pero prou meninfot des de'l punt de vista cultural. El cas es que aquell tipus ho saviá tot sobre la cultura i el cine del país veí i mes encara del seminari que dirigiá:
Nouvelle Vague i Cahiers du cinema, el magazine on participaven Chabrol i Rohmer, junt als esmentats Jean-Luc Godard i François Truffaut.
De Claude Chabrol ho verem tot. Vull dir, tot fins 1974: desde la mítica
Le Beau Serge, on un encara jove Chabrol feia d'actor fins a totes les que va dirigir:
Le Scandale,
Les Biches, Le Boucher,
Juste avant la Nuit, La Décade prodigieuse, Les noces rouges.
Claude retratratava d'una forma magistral a la burgesía francesa, especialmente la burguesía de 'provincies'. Era un mestre del suspense, una mena de
Hitchcock francés. Sabía traure tot el suc a les seues muses:
Mathilda May, Stephane Audran, Marlene Jobert; pero especialmente a
Isabelle Huppert (
une affaire de femmes, Madame Bovary).
Des d'eixa época maravillosa, Chabrol no ha deixat de fer cinema:
Les magiciens, L'Enfer, Les fleurs du mal…pero el seu cine va perdre certa mis en scene francesa i es va fer mes anglosaxó, tot i aixó ell i les 'seues' xiques van continuar triomfant:
Mathilda May va aconseguir el 'Cesar' de 1995 (l'Oscar frnacés) per
Le cri du hibou, de la novela del mateix nom de
P.Highsmith; mentre que la Huppert el va obtindre per La ceremonie, basada en
l'analphabéte, de
Ruth Rendell.
Chabrol va morir ahir a París, al vuitanta anys.