THE PLANA BAIXA MIRROR ÉS UNA MENA DE 'MELTING POT' ON EN CASTELLÀ, CATALÀ I ANGLÉS PARLEM D'AQUEST PAÍS NOSTRE, D'UN POC D'ECONOMIA, DE MÚSICA, DE LITERATURA, D'ECOLOGIA...I, SI ENS ARRIBA L'INSPIRACIÓ, TRACTAREM DE FER NARRACIONS CURTES...PER A NO CANSAR. AL MATEIX TEMPS INTENTAREM CONTRIBUIR A LA DIFUSIÓ DE LA LLENGUA EN LA XARXA. GRÀCIES A JAVIER LINARES PER INCLOURE'NS EN LA RELACIÓ DE BLOCS DE 'OPEN GOVERNMENT' I A SERGI PITARCH EN LA SEUA TESI DE BLOCS EN VALENCIÁ.
domingo, 30 de mayo de 2010
DENNIS
Dennis Hopper va morir aquest dissabte a casa seva, A Venice, Califòrnia, com a conseqüència d'un càncer de pròstata ia l'edat de 74 anys, segons va informar un amic de l'actor, Alex hitz, en declaracions a Reuters.
He transferit una foto seua de quan el rodaje de "Gegants" que va protagonitzar junt a una altre mite, James Dean, com a actor secundari (perdó ell hagués dit "ACTOR DE REPARTO"). No he volgut ficar al meu BLOC una foto recent, per tal de no vore-lo desfigurat per l'alcool i la cocaína, i amb 45 kilos menys pel seu cancer de próstata.
Hopper va morir a les 8.15 hores envoltat de familiars i amics, va indicar Hitz. Hopper serà recordat especialment per dirigir i protagonitzar el clàssic de culte Easy Rider, de 1969 (junt a Peter Fonda-el "hermanísimo") amb la música meravellossa de 'BORN TO BE WILD, al fons. , i participar en altres films mítics com Apocalypse Now ( on el grup, també de culte, 'The Doors' interpreten la inquietant THE END, al principi del film mentre els marines bombardejen sádicament el Vietcong amb centenars d'helicopters 'Apache'). També recordem:, La llei del Carrer, Llabis Appassionats, Blue Velvet, o la abans esmentada Gegant, . Però Hopper no es va limitar a interpretar o dirigir pel·lícules. Els seus dots com a pintor, escultor i sobretot fotògraf eren molt destacades.
La darrera aparició pública de l'actor va tenir lloc fa dos mesos quan va rebre, en una cerimònia en què va estar present la seva família i diverses estrelles de Hollywood, l'estrella amb el seu nom al passeig de la fama.
Per a mi el Hopper sempre será eixe tipo lleig que, incomprensiblement, es va lligar i va estar casat amb Michelle Philips, la xica guapa de Mamas & Papas', ú dels meus mites d'adolescent. ...durant una setmana !!!...en ú dels matrimonis mes efímers de Hollywood. Michelle, apassionada com era, es va excusar davant John, el seu home, deient que Dennis tenía algo que el feia irresistible. John mai torná amb ella.
Jo, durant una setmana, també el vaig odiar...!!!
ASSASSINAT A LIVERPOOL
1. PEL MATI
Era una fresca matinada d'Octubre. La senyora Jones estava en la cuina preparant el desdijuni. Estava aixecada des de le cinc. Va mirar el seu rellotge. Era ja l'hora de despetar Peter.
-Peter, Peter, son les sis. Va xillar des de sota l'escala.Peter ja era despert.
- Que ?
- Son les sis, va repetir
- Ah, val. Oulorava el desdijuni que sa mare li havía preparat. Es va alçar lentament i se'n va anar cap al cuarto de bany.
- Peter !
- Si, mamá. Estic despert. es va llavar molt rápidament perque feia fred i torná corrent a la seua habitació.
- Peter !. El desdijuni ja i es.
- Si, mamá. baixá corrent l'escala i va atravesar el hall cap a la cuina.
- Ah, estás aquí - va dir sa mare. Donat pressa o es gelará !.
- on vas huí ? preguntá la senyora Jones mentre servía el té.
- No ho sé.
- Son les sis i mijá, - digué sa mare, mirant de nou el relotge.
- Me'n tinc que anar.
- A quin hora toranarás al vespre ?
- Ho ho sé. Si es una ruta llarga no tornaré fins demá.
- Cuidat, Peter, li digué sa mare mentre li donava l'anorak.
- A reveure !. Gracies mamá. Va creuar la porta i caminá fins el final del carrer i girá a la dreta. Mentre girava el cantó va vore el bus de dos pisos i començá a correr tot lo rapid que podía, agafant el bus poc abans de que arrancará.
- A Corporation St, per favor. li va dir al xofer.
(CONTINUA EN LA SECCIÓ DE CONTES)
Era una fresca matinada d'Octubre. La senyora Jones estava en la cuina preparant el desdijuni. Estava aixecada des de le cinc. Va mirar el seu rellotge. Era ja l'hora de despetar Peter.
-Peter, Peter, son les sis. Va xillar des de sota l'escala.Peter ja era despert.
- Que ?
- Son les sis, va repetir
- Ah, val. Oulorava el desdijuni que sa mare li havía preparat. Es va alçar lentament i se'n va anar cap al cuarto de bany.
- Peter !
- Si, mamá. Estic despert. es va llavar molt rápidament perque feia fred i torná corrent a la seua habitació.
- Peter !. El desdijuni ja i es.
- Si, mamá. baixá corrent l'escala i va atravesar el hall cap a la cuina.
- Ah, estás aquí - va dir sa mare. Donat pressa o es gelará !.
- on vas huí ? preguntá la senyora Jones mentre servía el té.
- No ho sé.
- Son les sis i mijá, - digué sa mare, mirant de nou el relotge.
- Me'n tinc que anar.
- A quin hora toranarás al vespre ?
- Ho ho sé. Si es una ruta llarga no tornaré fins demá.
- Cuidat, Peter, li digué sa mare mentre li donava l'anorak.
- A reveure !. Gracies mamá. Va creuar la porta i caminá fins el final del carrer i girá a la dreta. Mentre girava el cantó va vore el bus de dos pisos i començá a correr tot lo rapid que podía, agafant el bus poc abans de que arrancará.
- A Corporation St, per favor. li va dir al xofer.
(CONTINUA EN LA SECCIÓ DE CONTES)
martes, 18 de mayo de 2010
ACCIO ECOLOGISTA AGRÓ ....
jueves, 13 de mayo de 2010
MOLINET DE CASABLANCA
Els temporals i les obres a la platja d’Almenara porten el molinet al fil de l’extinció aquesta primavera de 2010.
Les últimes poblacions de molinet (Silene cambessedesii) a la península ibérica es troben a les platges del sud de Castelló. Fa deu anys hi havia més de 1.000 exemplars a la platja d’Almenara i una petita població a la microreserva de flora de Moncofa. Membres de AE-Agró hem corroborat que aquest any el molinet ha desaparegut de Moncofa i la microreserva ha segut, en gran part, engolida pel mar.
A la platja d’Almenara tan sol hem trobat un grupet de menys de 50 exemplars en un rodal d’uns pocs metres quadrats i un exemplar heroic aïllat. La Silene cambessedesii està catalogada com en perill d’extinció pel Catàleg Valencià d’Espècies de Flora Amenaçades. I ara més que mai.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)