LA SOBÈRBIA BRITÀNICA I LES AGENCIES DE LA CITY

Sempre he considerat subjetives i extraordinàriament perilloses les recomanacions de les agències de qualificació del deute i la inversió, per la manca de control que hi ha sobre elles. Les més importants, Moody's i Standard & Poor's, llançaren un delicat WARNING sobre les dimenssions del deute espanyol i de la quasi impossibiltat dels nostres governants per a fer-li front. Una cosa, aquestes agències de 'rating' tenen seu a la City, tenen un origen britènic, no paren de criticar-nos, però no ho fan al govern anglès qui, mira per on, té un dèficit públic que triplica l'espanyol. A més a més eixe govern acaba de intervindre, en pla comunista, dos dels tres bancs més imporatnts de UK, la qual cosa no ha hagut de fer Espanya. Motiu: el nostre FONDO DE GARANTIA DE DEPOSITOS és molt me seriòs que els d'ells. Volen comparar-nos amb Grècia... ni de conya (Grècia quintuplica el nostre dèficit, UK el duplica) que està passant: CELS i RÀBIA..no poden suportar que els abans 'fucky bastards spaniards' , malgrat els nostres problemes, estem superant-los en la majoria dels sectors...Avui un executiu anglès que acabe de aterrar en Gatwick trau diners en un caixer del Royal Banc of Scotland, propietat des Santander; viatja al centre en un rodalies gestionat per Ferrovial... i arriva al seu selecte barri de Richmond o Chelsea per unes autovies construïdes per ACS, al seu xalet construït per SACYR....i això els dol, es dol mottíssim. Es hora de plantejar una questió en Brusseles, i cal que els nostres polítics no s'escuallen: QUI QUALIFICA A LES AGÈNCIES DE QUALIFICACIÓ ???.qui es responsable del mal que poden fer en les seues difamacions econòmiques, quasi sempre 'trasnochades'?, per que els gurus de la economia mundial es fan tant de cas ?. Fa poc més d'un any aquestes dos van qualificar els 'liabilities' de la empresa on treballe de 'junk bonus' (bonos basura) i les accions de SELL.; deien també que la empresa, al contrari de les altres dos grans, en les quals recomenaven invertir, [de vehicles] estaba mig arruïnada. Any i mig després les accions s'han multiplicat per ONCE (!!!) i han passat a estatut de BUY...i els altres dos grans, abans esmentats, estan per terra. Una intervenguda pel govers federal (GM) i l'altra, Chrysler, a punt de demanar el 'Chapter 11' (o, si més no, comprada per FIAT) , avant-sala de la fallida total...quin ull, no ?

EROSIÓN DE LA LINEA COSTERA

MARATÓ

Fa ja una hora que estic veient passar els participants de la 30 edició. En realitat sols havia eixit a comprar premsa, però ací estic aguantan la plutja i admirant el seu esforç . Falta poc per a la meta i la cursa està completament trencada. Enguany la participaciò és altíssima, tenint en compte les dificultats: vent, plutja. La familia, els amics intenten compensar tot açò animant-los continuament: vinga, ja està !, ja falta poc !, ja esteu !,
mira ahí va papà ! Els atletes somriuen, miren breument els admiradors i, automaticament aumenten el seu ritme; com sempre el binomi estímul-resposta funciona. Hora i mija... i encara passen atletes. La xica, amb la preciosa melena al vent, té un handicap afexit: eixe monyàs li resta aerodinàmica...llàstima, igual que l'home de mitjana edat de la Safor, que porta una xicoteta pancarta que diu "objectiu 3 hores", segur que ho aconsegueix...pero eixa mà en alt...no sé.
Tinc una sana enveja i emoció al vore'ls. Fa uns anys, vaig completar una cursa de 15 kms i durant uns dies em vaig sentir un heroi...silly man. De sobte em sorprenc a mi mateix xillant-los:
vinga, sols 2 kilòmetres ! ja no queda res !...ells em somriuen sense mirar-me i aumenten el ritme. Em quede fins que passen els dos ultims. Son dos xicones, estan exshautes, suen i han deixat de trotar, sols caminen; pero están contentes; l'alegría de lo aconseguit avuí, la pujada d'autoestima, els donarà força per a les dificultats quotidianes. Me'n vaig i no puc deixar de pensar amb Filípides, el primer maratonià. Ell també somreìa quan arrivá a Atenes. Tenía molts motius: va participar en la primera gran victoria d'una democràcia (HELLAS) ,la primera del mon, contra al dictadura persa, va acoseguir comunicar-ho als dirigents grecs i va guanyar de facto la primera gran olimpiada sense saber-ho. Ara Filipides no haguera mort després de la seua espectacular carrera de 42, 195 kms des de Marató. Ho haguera fet mes tard, de mort natural, i tindría segur una estatua arrematada per una corona de llorer dalt al Olimpo, d'on contemplaría eternament el blau lleugerament oscur de la mar que envolta el Pirèo.

LA EXPOSICIÒ DE PERE PRADA...

...PERDÓ, UNA XICOTETA PART D'ELLA:

Pere ha plasmat millor que ningú eixos llocs humids i frondosos on, baix un sol lluent i rodó es va quedar la infància de molts de nosaltres. La primera baralla, els primer temors, els primers records es van quedar flotant en les aigues tranquiles de l'estany. La somrisa oberta, el primer fracàs, la primera nit...es quedá ahí, on tornem continuament, sense gaire pensar...i allí sovint es trovem. Eixos indrets equidistants entre la muntany i la mar, entre els tamarits i els pins, entre la flor del taronger i el lliri de mar. Eixos llocs que, fins i tot, busquem avidament (no em digau que no !) des de la finestreta de l'avió, quan l'aeronau inicia la maniobra d'aproximació cap a Manises.

PROGRAMACIÓ SETMANA ZONES HUMIDES

RECOMANACIONS DEL 'MIRROR'



navegueu pel 'link' de dalt. El diuemenge 07 serà un dia completissìm a La Plana.
Gracies, de nou, als amics d'Agró per "ficar" Almenara en el MAPA.