ELS NOUS CORRESPONSALSEs queixava recentment el nostre admirat Javier Marías que havia observat un gran baixó en la qualitat professional en els corresponsals dels mitjàns de comunicació a l'estranger. Té raó Javier; encara que no crec que sigua per falta de preparació, més aviat, pense, s'han vist influïts per l'abundància dels programes-fem i el llenguatge groller dels seus convidats i tertulians. No és excusa. Recentment he escoltat un reporter a la
banlieu de Paris, literalment: "el ministre de l'interior no ha 'espremut' correctament l'assumpte". Aquest senyor és molt probable que haja fet una mala traducció de la paraula francesa
exprimer, que allà té un sentit d'expressar, d'explicar a l'opinió pública. Tot i això es por evitar ficant mes interés. Però no només els expatriats, també aquí: contínuament confonen àrab amb musulmà; error terrible, com si tots els musulmans fossin àrabs, o britànic amb anglès. No parlem ja d'errors gramaticals seriosos, "detrás mia", "jo me parece". El pitjor ho escolte diàriament als nostres periodistes destacats en N. York, LA, Londres: ells/elles son les grans víctimes dels "falsos amics". El resultat més freqüent és que l'espectador d'un telediari, el lector d'un diari es veu obligat a dur a terme sobre la marxa una "traducció" de la informació, és a dir, a "deduir" el que els redactors hauran entès o hauran volgut dir en realitat. Un joc d'endevinació, que va contra les regles més elementals del periodisme. El pitjor és que, com que això no es dóna només en premsa, sinó també en les ràdios i televisions-amb la força divulgadora d'aquestes últimes-, ens trobem que també els que no són corresponsals a l'estranger, i per tant no tindrien en principi d'on traduir, adopten les ficades de pota, les sintaxi inintel·ligibles i els innombrables falsos amics que els seus col·legues propaguen .. Òbviament, hi han redactors que ni els tenen ni els consulten, perquè encara no s'han assabentat que en anglès "actually" mai significa "actualment", sinó "realment", que "fastidious" és "primmirat" o "meticulós", que "dramatic", en força contextos, no és "dramàtic", sinó "espectacular", que "attend" no equival al nostre "atendre", sinó, a assistir a anar-hi, que "anxiety" no significa "ansietat", sinó "angoixa" de que "stranger" no és "un estranger", sinó "un "desconegut", que "crime" vol dir "delicte", que "exciting" no és "excitant", sinó "emocionant" o, de vegades "divertit"; que "facility" no es "facilidat", però "instal·lació" , que "ingenuity" i "intoxication" no són el que semblen, però "enginy" i "embriaguesa"; que "agenda" és "la orden del dia" ...i no agenda com aqui, que es diria "diary", i no parlem ja del hiper repetit: "la cumbre ha sido un 'suceso', del anglés "success", que succés es "event" en anglés. Són coses que els estudiants de qualsevol llengua aprenen en el primer curs. Gent que fa anys o mesos vivint en un país, i que escriu per a la premsa, les desconeix i les tradueix malament una i mil vegades.
------
Xicons: sou joves i molt preparats. La majoria de vosaltres teniu dues carreres i un màster i un "training on the job" continu. Si us plau, esforcer-vos una miqueta. La vostra manera de parlar, d'escriure, no sé si ho sabeu, té una gran repercussió al carrer.
Entradas
